Pare i professor

Com a futur professor, i a partir de lectures com a la que faré referència tot seguit, me n’adono de que l’avanç de les noves tecnologies, juntament amb l’actual crisi per la COVID han fet patent la necessitat de repensar la competència docent per a adaptar-se a un món cada cop més digital. Na Gemma Tur Ferrer, professora de l’assignatura “Processos i Contextos Educatius” del màster, ens recorda que a pesar de la situació excepcional que estem vivint, l’entorn no és 100% digital, sinó que és un híbrid, ja que existeix una clara connexió entre lo físic o presencial i lo digital. En l’article que ens ha proposat, “Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital” , d’en Francesc Esteve, na Linda Castañeda i en Jordi Adell, queda patent aquesta necessitat, i plantegen una proposta interessant. Segons els autors, els models anteriors de competències digitals del professorat es centren en que l’acció del docent està situada només a dintre de l’aula, i de que es té una

Tots tenim clar que per aconseguir les bases d'un aprenentatge sòlid i significatiu s'han de tenir unes estratègies clares i eficaces que serveixin d'estructura que sustentin la nova informació que vagi entrant, però... Li hem donat la importància que es mereix fins ara? En la meva època d'estudiant (Som del 88) no vaig tenir a ningú en el meu entorn que donés importància als processos d’autoregulació , i crec que és el que ens ha passat a la majoria fins ara. Si complies amb les tasques i deures ja estava bé., i el fet de complir les tasques que eren assignades no volia dir que es fes de la manera més eficient ni que no pogués fer-ho molt millor, i aquí penso que s'ha estat desaprofitant el potencial de molts d'alumnes. He de dir que arrel de la lectura de l'article " ¿Cómo autorregulannuestros alumnos? (*) de n'Ernesto Panadero y en Jesús Alonso-Tapia me n'adono de la importància de conceptes com l’autoregulació, el control dels pensaments (

 En el Màster de Formació del Professorat de la UIB ens han donat la tasca de comentar i reflexionar sobre l'article "Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital" (Area, 2015).  El mòbil i la tecnologia sense fil està canviant la societat a una velocitat sense precedents: Canvia la forma de relacionar-se, com busquem informació, com ens comuniquem, com treballem, i un llarg etcètera. Com assenyala en el seu article, fent referència a l'autor Byung-Chul Han (2014), ens trobem en un "eixam" en el que les interaccions son constants i van en augment, en el que cadascú té la seva petita cel·la de privacitat.   Ja en referència a l'educació, en Manuel Area ens diu: "Abans s'entenia l'alfabetització com la adquisició i domini de tres competències com eren el saber llegit, escriure i comptar. Aquestes tres accions permetrien a qualsevol subjecte accedir a la informació i coneixement" mitjançant la lectura, l