Competència docent en un món digital

Com a futur professor, i a partir de lectures com a la que faré referència tot seguit, me n’adono de que l’avanç de les noves tecnologies, juntament amb l’actual crisi per la COVID han fet patent la necessitat de repensar la competència docent per a adaptar-se a un món cada cop més digital.

Na Gemma Tur Ferrer, professora de l’assignatura “Processos i Contextos Educatius” del màster, ens recorda que a pesar de la situació excepcional que estem vivint, l’entorn no és 100% digital, sinó que és un híbrid, ja que existeix una clara connexió entre lo físic o presencial i lo digital.

En l’article que ens ha proposat, “Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital”, d’en Francesc Esteve, na Linda Castañeda i en Jordi Adell, queda patent aquesta necessitat, i plantegen una proposta interessant.

Segons els autors, els models anteriors de competències digitals del professorat es centren en que l’acció del docent està situada només a dintre de l’aula, i de que es té una idea molt simple o instrumentalista del que és la tecnologia. En el seu treball deixen entendre que la tecnologia no és només un element afegit a l’acció del professor, sinó que és una realitat que afecta a l’acció del docent en la seva totalitat, i pretenen elaborar “Un model de competència docent integral per al món digital”(Esteve, F., Castañeda, L. Adell, J.).

La seva proposta consisteix en un model que reflecteix les qualitats fonamentals per a educar en el món digital, i que han reflectit en la següent figura:

Esquema del model de competència
docent holística per al món digital
(Esteve, F., Castañeda, L., Adell, J.)

El docent ha de ser:

-          Generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents

-          Expert en continguts pedagògics digitals

-          Pràctic reflexiu augmentat*

-          Expert en entorns enriquits d’aprenentatge personal i organitzats

-          Sensible a l’ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social

-          Capaç de fer servir la tecnologia per a expandir la relació amb la família i amb l’entorn de l’estudiant.

Recomano que per a més detall feu una ullada a l’article, ja que m’allargaria innecessàriament. La meva humil opinió, d’estudiant sense experiència docent, és de que el model és molt genèric i a la vegada complex. Coincideixo plenament en que aquestes competències són necessàries en la realitat que ens trobem actualment, pero com bé comenten ells mateixos a l’article, els models més simples i bàsics són els més funcionals i útils, ja que han de ser necessàriament una ferramenta per als processos que porta a terme el docent.

Crec que els professors (i més els que ens incorporem de ben nou) necessitem d’unes pautes genèriques (no un manual d’instruccions), d’una certa estandardització a partir de la qual puguem anar desenvolupant i adaptant el model a les nostres matèries, a la forma d’ensenyar de cadascú.

 

  *La Pràctica Reflexiva és una metodologia de formació en que els elements principals de partida son les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la seva pràctica (practicareflexiva.pro)

 

 

 

 

 Fonts:

Esteve, F., Castañeda, L. y Adell, J. (2018). Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado (RIFOP) 91(32.1). Versión post-print de 9 de marzo de 2018, recuperada el (día, mes, año) de https://aufop.blogspot.com.es/2018/03/rifop-91-321-un-modelo-holistico-de.html

 

Castañeda, L., Esteve, F. y Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 56. http://www.um.es/ead/red/56/castaneda_et_al.pdf