Autorregulació de l'aprenentatge en entorns virtuals

Tots tenim clar que per aconseguir les bases d'un aprenentatge sòlid i significatiu s'han de tenir unes estratègies clares i eficaces que serveixin d'estructura que sustentin la nova informació que vagi entrant, però... Li hem donat la importància que es mereix fins ara?

En la meva època d'estudiant (Som del 88) no vaig tenir a ningú en el meu entorn que donés importància als processos d’autoregulació, i crec que és el que ens ha passat a la majoria fins ara. Si complies amb les tasques i deures ja estava bé., i el fet de complir les tasques que eren assignades no volia dir que es fes de la manera més eficient ni que no pogués fer-ho molt millor, i aquí penso que s'ha estat desaprofitant el potencial de molts d'alumnes.


He de dir que arrel de la lectura de l'article "¿Cómo autorregulannuestros alumnos?(*) de n'Ernesto Panadero y en Jesús Alonso-Tapia me n'adono de la importància de conceptes com l’autoregulació, el control dels pensaments (metacognició), control de l'acció, control de les emocions i control de la motivació, i més en l'entorn actual (cada cop més virtual) on la tecnologia està a tot arreu i cada vegada es parla més de l'adicció a la recompensa immediata. Per aquest motiu m'ha vingut a la ment l’article “El inmenso peligro de la adicción a la recompensa immediata”(**) de Mr.Contraintuitivo, amb el que coincideixo al 100%, i en el que enumeren una sèrie de passes o decisions per a mantenir-se a un mateix sota control:

-          Tenim una agenda i respectar-la.

-          Renunciar a les preses en la mesura del possible

-          Limitar la tecnologia

-          Intentar fer les coses d’una en una

-          Saber diferenciar entre “què vull” i “què em ve de gust”.

-          Reservar un temps per al descans

-          Cultivar la gratificació a llarg termini

(Recomano que doneu una ullada a l’article  perque penso que té molt a veure amb el concepte de l’autoregulació.)

Com podeu intuir, no tinc experiència ni formació previa en docència, i pot ser per això em sorprèn cada nou article que llegeixo al respecte, a més de que la meva visió de l'educació és la de fa més de 15 anys, però penso que seria molt interessant que els professors (i els pares) ens forméssim intensivament en matèria d’autoregulació, sobretot en les edats més primerenques, perque en l'ensenyança superior i en professions que requereixen de formació continua les habilitats d’autoregulació són crucials.



(*)Panadero, E., & Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Modelo de Zimmerman sobre estrategias de aprendizaje. Anales De Psicología, vol. 30(nº2), 450-462. https://doi.org/10.6018/analesps.30.2.167221

(**)Mrcontraintuitivo.com. (2019, 3 septiembre). El inmenso peligro de la adicción a la recompensa inmediata. Mr. Contraintuitivo. https://mrcontraintuitivo.com/peligros-recompensa-inmediata/

 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Open Education

Imatge
Online Learning Consortium. (s. f.). Open Education [Il·lustració]. OLC. https://olc-wordpress-assets.s3.amazonaws.com/uploads/2020/03/Open-Education-Resources-hero.jpg L'educació oberta (Open Education) és una filosofia sobre la forma en que les persones produïm, construïm i compartim el coneixement, i que busca ampliar l’accés a la educació a tot el món. Per un costat, l'objectiu és eliminar progressivament les barreres que neguen les oportunitats d'una millor educació, que ara mateix depenen de l'estatus econòmic, i al mateix temps, permet que tothom pugui modificar i fer servir els materials educatius. Me n'adono de que al llarg del màster hem fet servir molts recursos educatius oberts (REA), i no hem valorat com es mereixen (almenys personalment) que rere cada recurs i cada font d'informació hi ha hores i hores de feina.    Si havia de posar algun "però" a l'Educació Oberta abans de començar el màster serien dos:  - Quina és la validesa d
Més informació

Presentació

Imatge
Bona tarda! Em presento: Som n’Oscar Ferrer i tinc 32 anys. La docència no era la professió que em vaig plantejar en un principi.  Em vaig decidir per estudiar Administració i Direcció d’Empreses a Barcelona, i tot seguit vaig començar a treballar a Eivissa, en un departament de tresoreria d'una gran empresa. Posteriorment vaig entrar a treballar en una assessoria i he estat com a comptable durant es últims cinc anys. Ara que tinc dos fills petits, juntament amb el fet de que la meva esposa és mestra d’infantil, m’han fet interessar-me per d’educació quan abans era una cosa que mai m’havia plantejat.  Vull pensar que puc aportar el meu gra d'arena en formació professional amb l’experiència que tinc, a l'hora puc aprendre i formar-me permanentment en educació. Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional .
Més informació

Competència docent en un món digital

Imatge
Com a futur professor, i a partir de lectures com a la que faré referència tot seguit, me n’adono de que l’avanç de les noves tecnologies, juntament amb l’actual crisi per la COVID han fet patent la necessitat de repensar la competència docent per a adaptar-se a un món cada cop més digital. Na Gemma Tur Ferrer, professora de l’assignatura “Processos i Contextos Educatius” del màster, ens recorda que a pesar de la situació excepcional que estem vivint, l’entorn no és 100% digital, sinó que és un híbrid, ja que existeix una clara connexió entre lo físic o presencial i lo digital. En l’article que ens ha proposat, “Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital” , d’en Francesc Esteve, na Linda Castañeda i en Jordi Adell, queda patent aquesta necessitat, i plantegen una proposta interessant. Segons els autors, els models anteriors de competències digitals del professorat es centren en que l’acció del docent està situada només a dintre de l’aula, i de que es té una
Més informació